Avui us parlarem d’una de les actuacions més compromeses en odontologia: l’ús d’un dels metalls no radioactius més tòxic, contaminant i perjudicial que existeix. Un metall pesant que encara s’utilitza com a element en les obturacions dentals, que entra en contacte directe amb mucoses, saliva, rec sanguini, teixit nerviós, … i que origina diferents patologies i efectes secundaris. Es tracta del Mercuri a les amalgames de plata.

A Clinargent, però, fa més de 12 anys que hem deixat de col·locar cap amalgama de plata, i ens hem especialitzat en retirar-les de manera segura.

Durant molt temps s’ha dit que les amalgames dentals amb mercuri no produeixen cap efecte secundari, quan disposem de nombrosos estudis que demostren el contrari. Aquests estudis diuen que l’ús indiscriminat dle mercuri pot tenir conseqüències greus per a la salut.

QUÈ SÓN LES AMALGAMES DENTALS DE MERCURI?

El farcit d’amalgama s’elabora barrejant mercuri líquid amb pols d’un aliatge al 50%. Es va començar a utilitzar a França el 1826, i posteriorment als Estats Units.

Durant més de 100 anys s’han col·locat milions d’amalgames. La injecció directa de 1gr de mercuri ens produiria la mort. Si tenim en compte que aproximadament 7 obturacions d’aquest preparat equivalen a 2 grams de mercuri, és alarmant, malgrat el risc es redueix per estar en forma sòlida. Aquest fet el fa menys tòxic, però no impedeix que es dissolgui i sigui absorbit pel cos lentament.

A 20 graus el mercuri comença a evaporar; i a la boca tenim temperatures de 40 a 60 graus, fet que facilita l’alliberament de vapor tòxic. També influeixen en l’alliberació d’aquest vapor: mastegar fort, les pastes dentífriques amb fluor, els menjars, les begudes calentes o àcides, fumar i mastegar xiclets.

La investigació realitzada pel Dr. Murray Vimy, científic responsable del comitè per a l’estudi dels efectes del mercuri al medi ambient, va declarar que no existeix cap marge de tolerància establerta amb exactitud respecte a l’exposició del mercuri. El principal problema de les amalgames és el de l’exposició a petites dosis durant molt de temps.

Des de l’1 de juny de 1995, es comença a limitar l’ús d’amalgames durant l’embaràs i el període de lactància, però encara no s’ha arribat a una prohibició del material. Al Japó es van canviar a obturacions de plàstic des de l’any 1982, a Rússia l’amalgama és prohibida des de 1975, i Suècia es va abandonar l’ús el 1996.

PER QUÈ EL MERCURI ÉS DOLENT PER A LA SALUT?

Molts experiments i estudis constaten que el mercuri, de la manera que s’implanta als empastaments dentals, repercuteix negativament sobre el mateix sistema immunològic del cos. Per aquest motiu, el sistema immunològic pateix un deteriorament funcional de les defenses en el desenvolupament de malalties i tumors.

CONCLUSIONS RECONEGUDES MUNDIALMENT SOBRE ELS PERILLS DEL MERCURI:

La col·lectivitat científica està d’acord en el fet que el mercuri és un tòxic molt perillós (amb efectes immunosupressors, corrosius, que afecten el metabolisme i incideixen greument en les dinàmiques bioquímiques de la cèl·lula.

S’ha demostrat que dels empastaments d’amalgama, sempre s’ha evaporat mercuri.

L’OMS i altres organitzacions internacionals assenyalen que NO es pot parlar d’un principi de seguretat respecte al mercuri, i que els empastaments d’amalgama són la font no industrial més important de contaminació per mercuri, que supera al mercuri que podem rebre per l’aire o els aliments i que constitueix un problema mediambiental de grans dimensions.

El mercuri contingut a l’amalgama dental i ens els dispositius de laboratori i metges representa al voltant del 50% del total de les emissions d’aquest metall.

Hi ha casos demostrats oficialment d’intoxicació mercurial crònica degut a aquest tipus d’empastaments dentals, però hi ha molts altres casos que es desconeixen.

COMPOSITE: L’ALTERNATIVA A L’AMALGAMA

El composite és un element neutre, que no genera cap tipus de reacció al·lèrgica ni de toxicitat.

Ofereix bona resistència a canvis tèrmics, i una elasticitat semblant a la d’una dent. És altament resistent al desgastament.

Estèticament, imita el color natural de les teves dents, i és moldejable per aparentar la mateixa textura.

En definitiva, a l’actualitat és el material més compatible i semblant a la mateixa dent.