Saps que l’ús del xumet i la succió del dit alteren la posició de la llengua?

Els hàbits com el xumet i la succió del dit es denominen hàbits de succió no nutritiva. La succió és una funció potent, instintiva i reflexa del nounat. Per això, aquests hàbits en els primers anys són considerats normals perquè s’associen a la necessitat de satisfacció afectiva i seguretat.

No obstant això, la succió està programada per ser exercida només durant un període de temps determinat i després extingir-se progressivament a mesura que apareixen les dents de llet i el nen adquireix un patró d’alimentació mastegador i deixa enrere el patró succionador.

Com ajudo al meu fill a deixar de xuclar-se el dit o el xumet?

En relació amb els hàbits de succió no nutritiva val la pena saber que:

  • Els bebès que són alimentats exclusivament amb el pit matern fins als sis mesos són menys propensos a desenvolupar hàbits de succió no nutritiva.
  • La necessitat de xuclar és diferent en cada nen i generalment disminueix amb l’edat. No obstant això, l’hàbit de succió del dit és més difícil d’abandonar que el xumet.
  • Les seqüeles dels hàbits de succió perllongada (més enllà dels dos anys) es relacionen amb males oclusions (males mossegades o una incorrecta relació entre el maxilar superior i la mandíbula), especialment amb la mossegada oberta anterior i les mossegades creuades posteriors, sent aquesta darrera més greu i permanent.
  • La maloclusió és una patologia multifactorial, raó per la qual els efectes de l’hàbit perllongat varien d’acord amb la durada, la freqüència i la intensitat de l’hàbit, la musculatura facial, la predisposició genètica, etc.
  • Com no tots els hàbits tenen igual significat ni les mateixes seqüeles per a cada nen, no es pot determinar una edat específica per començar el tractament. Creiem que la teràpia ha de posposar-se fins que els riscos i seqüeles dels hàbits (dentals i emocionals) tinguin major pes que els beneficis.

Els nostres consells respecte als hàbits de succió no nutritius són:

  • No mullis mai el xumet en mel o cap altre líquid ensucrat.
  • No pengis el xumet en la roba del teu bebè, no és bo que el tingui a l’abast en tot moment.
  • Si utilitza el xumet per dormir, retira-li de la boca amb suavitat un cop s’hagi adormit i després tanca-li els llavis.
  • Els xumets han de ser netejats diàriament, revisa les instruccions d’higiene que indica el fabricant.
  • Tria el xumet en funció de l’edat del teu fill. Els xumets recomanats són els ortodòntics i el material ideal és la silicona, ja que el làtex afavoreix una major retenció de bacteris.
  • Tot nen ha de cessar l’hàbit de xumet o del dit al voltant dels 18 mesos i com a màxim als dos anys d’edat, per poder així reduir el risc de malposicions dentàries (maloclusió), les quals poden persistir fins a la dentició permanent.
  • Tot nen major de tres anys que persisteixi en un hàbit oral o que presenti una maloclusió dentària (malposicions dentàries) primerenca ha visitar un odontopediatra que informi la família sobre les conseqüències de l’hàbit i determini la necessitat de tractament a seguir, per tal d’evitar males oclusions esquelètiques majors.

I si encara tens preguntes, vine a consultar-ho a la nostra odontopediatra. Estarem encantats de resoldre els vostres dubtes.