Orígens: Els primers senyals de l’odontologia, apareixen l’any 2600 a.c., quan es troben als texts egipcis notes sobre metges i curanderos que tractaven els problemes dentals, i es tenen evidències de que practicaven extraccions. El primer odontòleg conegut va ser un egipci anomenat Hesi-Re, i era l’encarregat de mitigar les malalties dentals dels faraons.
Molts anys després, l’any 460 a.c. Hipocrates va vincular la caiguda de les dents a la dieta. Va descobrir que certs aliments perjudicaven la nostra salut bucal.
La primera pasta de dents apareix a l’època egípcia. Era una barreja anomenada clister, i contenia pols de sal, pebre, fulles de menta, flors, ungles de bou, closca d’ou,… entre d’altres. No serà fins a finals de segle XIX, el 1896 als Estats Units, que es comença a comercialitzar el tub de pasta de dents com el que utilitzem en l’actualitat.
L’any 650 d.c., metges indis van identificar més de 75 malalties orals. En aquesta mateixa època, a Roma ja s’utilitzava l’or per a cobrir algunes necessitats dentals. Aquest material era utilitzat per a cobrir alguns forats, semblant a un empastament.
El 1250, els barbers francesos van començar a realitzar l’ofici d’odontòlegs, i el 1790 es va fer la primera cadira creada per a exercir. No és fins el 1839 que s’obre la primera escola d’odontologia, a Baltimore.
El raspall de dents va ser una invenció d’un emperador xinès aproximadament el 1498. Va col·locar uns pèls de porc en un mànec d’os animal. El raspall de dents de l’actualitat és una invenció del segle XVII.
El primer anestèsic conegut utilitzat a l’odontologia va ser la cocaïna, però aviat es va començar a investigar si podia crear addicció. Va ser l’alemany Alfred Einhom qui va descobrir la procaïna el 1905, investigant una substància que fos fàcil d’utilitzar per als soldats durant la guerra.
El 1955 el Dr. Michael Buonocore inventa els primers empastaments blancs de resina.
El 1980 el cirurgià ortopèdic suec Ingvar Branemark descriu la tècnica per a implants dentals, i és conegut com el pare de la implantologia dental moderna.
Tradicions: Al Japó del segle XVII, les dones seguien una curiosa tradició: es pintaven les dents de color negre com a símbol de fidelitat als seus marits.
Els Mayes eren reconeguts per les seves habilitats a l’hora de treballar amb les dents. El principal objectiu era l’adornament personal, que amb la mutilació dental, eren essencials als rituals. Realitzaven adornaments amb incrustacions de pedres precioses, tallats i ennegriment de les dents. Els encarregats de realitzar aquestes tasques eren els artesans.
La tradició del Ratolí de les dents, les fades o els angelets.
Celebrar la caiguda de les dents és una tradició estesa al voltant del món. A la cultura anglosaxona, els nens amaguen les dents caigudes sota el coixí a la nit, i l’endemà aquests s’hauran canviat per diners o un regal.
Als països asiàtics, es llancen les dents de la part inferior de la mandíbula al sostre, i els del maxil·lar superior a terra, mentre es demana un desig
Malalties dentals: Avui dia, la malaltia més comuna és la càries, que afecta a més del 90% de població mundial.
Quants odontòlegs hi ha en el món?
Segons un estudi estadístic de l’OMS, actualment hi ha gairebé 31 milions de professionals de la salut al món, i prop de 2 milions d’ells són odontòlegs.
- 1990: 550.819 odontòlegs al món
- 2000: 703.947 odontòlegs al món
- 2011: 1.932.950 odontòlegs al món
Salivació: Durant tota la nostra vida produïm prop de 45.500 litres de saliva. Quan ens fem grans, disminueix la secreció de la saliva, fet que fa que les dents siguin més propenses a malalties.